Entrevista en RAC1

El programa La Primera Pedra le realizó una entrevista el pasado 17 de octubre en RAC1: http://www.rac1.org/laprimerapedra/2015/10/28/entrevistem-gabriel-rufian-sumate-junts-pel-si-17102015/

Anuncios

“No va de noms”

21.10.2015, El Punt Avui

Si l’unionisme reaccionari dediqués tot el temps, l’esforç i els diners que dedica a l’insult, la calúmnia i la mentida a elaborar argumentaris en defensa de la “irrenunciable unidad de la patria”, potser li aniria molt millor socialment, políticament i electoralment a Catalunya. Que, després de centenars de portades, editorials, tertúlies i declaracions, després del 27-S el Parlament català sigui inequívocament independentista amb 72 escons dels 135 és gairebé un miracle. I mostra clarament que això no va de noms, no va de partits i no va de polítics. Va de la gent. I això és imparable. Perquè la gent unida sempre ha guanyat.

Un miracle que es valorarà passats els anys. L’independentisme s’ha enfrontat a una enorme i perillosa maquinària mediàtica. Una maquinària que ho té tot permès i que no permet cap error. Una maquinària que té tot el poder i tots els diners. Només això. Mentre que l’independentisme té centenars de milers de noms i els carrers per mostrar-ho. Tot això. Heus aquí la derrota dels uns i la victòria dels altres.

Els pròxims mesos seran crucials. Hi ha un país en joc. Hi ha una derrota dels que sempre guanyen en joc. I hi ha la constatació que un statu quo absolutament injust i oligàrquic pot acabar. Els atacs, insults i calúmnies seran enormes. Encara més. I seran individuals. I aquest serà el seu error. Alguns de nosaltres posem la cara en major o menor mesura, però, creguin-me, els importants, els realment imprescindibles, són vostès. Ningú és imprescindible excepte aquells que van sortir per milers als carrers cada Diada. Ningú és imprescindible, excepte el col·lectiu. L’unionisme reaccionari, el poder, no tem ningú en particular. No tem un faristol. No tem un nom en concret. Tem un acte ple. Tem una plaça plena. Tem un carrer ple. Els tem a vostès. Els noms no són importants. Les cadenes, les vies, les concentracions, les votacions i els parlaments com a reflex de la voluntat popular, sí. I això ja ho hem aconseguit. No deixin que ningú els robi això.

Mirin al seu voltant, vegin com són més i facin d’aquest país el que es mereixen. Una república independent. I això no hi ha portada, article o tertúlia que ho aturi.

“Súmate”, El Món, 21.10.2015

“Són centenars de persones ordinàries fent coses extraordinàries. És Súmate”

És la memòria d’un munt de tardes amb qui et va explicar qui eres i d’on venies. Són aquestes ganes de retornar tant esforç de qui es va deixar les mans i l’esquena perquè tu no ho fessis.  És preocupar molt a qui no es preocupa mai perquè sempre guanya. Són idees, ganes, il·lusió, simpatitzants, gent i no quotes, socis, agendes, carnets i despatxos. És no tenir-li por a res perquè ja no tens res a perdre. Són impossibles possibles perquè et negues a que siguin impossibles.

És defensar el que et van explicar que estava bé i lluitar contra el que tothom sap que està malament. Són aquells que et donen les gràcies en cada acte quan hauries de donar-les tu per estar amb ells. És no tenir a por a posar-li cor a tot el que es fa perquè per a què tenim cor sinó és per deixar-ho en tot el que fem. Són aquells als quals ningú coneix i dels quals ningú parla i que són molt millors que molts que si es coneixen i dels quals es parla massa.

És deixar de pensar en tu per poder començar a pensar en tots. Són un grup de jubilats recordant a Lluís Hernández en una plaça de Singuerlin. És aprendre i deure centenars de coses centenars de dies a centenars de persones. Són les anades amb tren apuntant idees i les tornades nocturnes amb cotxe pensant on vas l’endemà. És una biblioteca de Vallvidriera amb dues persones en ple hivern i és María Cristina amb 70.000 en ple estiu.

Són les nits sense dormir pensant en el petit que dorm a l’habitació del costat i que depèn de tu. És bona gent fent bones coses. Són 100 places, 100 carrers, 100 centres, 100 esglésies, 100 parcs, 100 bars i 100 teatres en els quals ens hem vist i reconegut. És que no importi qui siguis ni d’on vinguis, sinó d’on vols ser i qui vols ser.

És la Xaro llegint poesies escrites per ella, és el Jose explicant històries que reflecteixen un país, és Paco ensenyant en cada xerrada que es pot fer política i ser decent, és el Joan recordant als seus i la seva lluita per ells, és la Margarita aixecant a la gent en el Carmelo amb el cor, és el Manuel parlant d’oligarquias i pocavergonyes, és el Narcís prendre notes en primera fila després de salvar la vida a molts en una consulta, és el Toni repartint tríptics des de les 6 del matí fins a les 22 de la nit, és la Laura tornant de matinada a casa després de portar a tots a casa seva, és el Llorenç fent les millors fotos del món amb un movil i molt d’amor, és l’Isa fent-se estimar per tothom perquè millor persona no es pot ser, és el Xavier no pagant cap quota perquè està a l’atur però pagant una quota molt més valuosa: el seu temps i les seves ganes de canviar-ho tot.

Són centenars de persones ordinàries fent coses extraordinàries. És Súmate. I disculpin les molèsties. Seguirem guanyant un país. Malgrat tot.

No va de noms, El Punt Avui, 21.10.2015

Si l’unionisme reaccionari dediqués tot el temps, l’esforç i els diners que dedica a l’insult, la calúmnia i la mentida a elaborar argumentaris en defensa de la “irrenunciable unidad de la patria”, potser li aniria molt millor socialment, políticament i electoralment a Catalunya. Que, després de centenars de portades, editorials, tertúlies i declaracions, després del 27-S el Parlament català sigui inequívocament independentista amb 72 escons dels 135 és gairebé un miracle. I mostra clarament que això no va de noms, no va de partits i no va de polítics. Va de la gent. I això és imparable. Perquè la gent unida sempre ha guanyat.

Ningú és imprescindible excepte aquells que van sortir per milers als carrers cada Diada

Un miracle que es valorarà passats els anys. L’independentisme s’ha enfrontat a una enorme i perillosa maquinària mediàtica. Una maquinària que ho té tot permès i que no permet cap error. Una maquinària que té tot el poder i tots els diners. Només això. Mentre que l’independentisme té centenars de milers de noms i els carrers per mostrar-ho. Tot això. Heus aquí la derrota dels uns i la victòria dels altres.

Els pròxims mesos seran crucials. Hi ha un país en joc. Hi ha una derrota dels que sempre guanyen en joc. I hi ha la constatació que un statu quo absolutament injust i oligàrquic pot acabar. Els atacs, insults i calúmnies seran enormes. Encara més. I seran individuals. I aquest serà el seu error. Alguns de nosaltres posem la cara en major o menor mesura, però, creguin-me, els importants, els realment imprescindibles, són vostès. Ningú és imprescindible excepte aquells que van sortir per milers als carrers cada Diada. Ningú és imprescindible, excepte el col·lectiu. L’unionisme reaccionari, el poder, no tem ningú en particular. No tem un faristol. No tem un nom en concret. Tem un acte ple. Tem una plaça plena. Tem un carrer ple. Els tem a vostès. Els noms no són importants. Les cadenes, les vies, les concentracions, les votacions i els parlaments com a reflex de la voluntat popular, sí. I això ja ho hem aconseguit. No deixin que ningú els robi això.

Mirin al seu voltant, vegin com són més i facin d’aquest país el que es mereixen. Una república independent. I això no hi ha portada, article o tertúlia que ho aturi.

Sus artículos

Un estat“, El Punt Avui, 30.09.2015

Per“, El Punt Avui, 23.09.2015

I vaig veure centenars de milers“, El Punt Avui, 16.09.2015

A Pablo Iglesias i a nosaltres mateixos“, El Matí, 10.09.2015
http://www.elmati.cat/article/4754/a-pablo-iglesias-i-a-nosaltres-mateixos

A Celia Villalobos“, El Punt Avui, 09.09.2015

Traïcions, González i memòria“, El Punt Avui, 02.09.2015

Immersió“, El Món, 26.08.2015
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/08/immersio_111969.php

He vist“, El Matí, 27.07.2015
http://www.elmati.cat/article/4707/he-vist

Per què?“, El Món, 22.07.2015
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/07/per_que_111000.php

Generositat“, El Matí, 16.07.2015
http://www.elmati.cat/article/4697/generositat

Vull“, El Món, 08.07.2015
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/07/vull_110603.php

Súmate“, El Matí, 30.06.2015
http://www.elmati.cat/article/4672/sumate

De Mas, de records i de victòries“, El Món, 24.06.2015
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/06/de_mas_de_records_i_de_victories_110177.php

Carta oberta al nou progressisme“, El Matí, 15.06.2015
http://www.elmati.cat/article/4655/carta-oberta-a-el-nou-progressisme

Himnes, misèries i pocavergonyes“, El Matí, 02.06.2015
http://www.elmati.cat/article/4635/himnes-miseries-i-pocavergonyes

Som més que mai, on mai i com mai“, El Matí, 26.05.2015
http://www.elmati.cat/article/4621/som-mes-que-mai-on-mai-i-com-mai

Menys realitats i més promeses“, El Matí, 18.05.2015
http://www.elmati.cat/article/4610/menys-realitats-i-mes-promeses

Una nova ANC“, El Matí, 12.05.2015
http://www.elmati.cat/article/4602/una-nova-anc

La seva por és la nostra victòria“, El Matí, 04.05.2015
http://www.elmati.cat/article/4588/la-seva-por-la-nostra-victoria

Ja no hi ha més jocs de mans possibles“, El Matí, 27.04.2015
http://www.elmati.cat/article/4573/ja-no-hi-ha-mes-jocs-de-mans-possibles

Fem Història“, El Matí, 20.04.2015
http://www.elmati.cat/article/4560/fem-historia

Indecència, gihadisme i la por de perdre“, El Matí, 13.04.2015
http://www.elmati.cat/article/4548/indecencia-gihadisme-i-la-por-de-perdre

L’independentisme no trencar res, crea“, El Matí, 07.04.2015
http://www.elmati.cat/article/4539/l-independentisme-no-trenca-res-crea

Pacte nacional per la independència“, El Matí, 30.03.2015
http://www.elmati.cat/article/4525/pacte-nacional-per-la-independencia

Dos països diferents“, El Matí, 23.03.2015
http://www.elmati.cat/article/4517/dos-paisos-diferents

El drama d’ICV o la falta de valentia en política“, El Matí, 16.03.2015
http://www.elmati.cat/article/4509/el-drama-d-icv-o-la-falta-de-valentia-en-politica

D’esquerres, de dretes i la mentida de Ciutadans“, El Matí, 09.03.2015
http://www.elmati.cat/article/4497/d-esquerres-de-dretes-i-la-mentida-de-ciutadans

El canvi ja és aquí. De propostes trampa i audàcia política“, El Matí, 03.03.2015
http://www.elmati.cat/article/4489/el-canvi-ja-es-aqui-de-propostes-trampa-i-audacia-politica

La mentida del nacionalisme espanyol“, El Matí, 23.02.2015
http://www.elmati.cat/article/4470/la-mentida-del-nacionalisme-espanyol

El PSOE, PSC o com no hi ha traicions ni mentides eternes“, El Matí, 16.02.2015
http://www.elmati.cat/article/4459/el-psoe-psc-o-com-no-hi-ha-traicions-ni-mentides-eternes

La victòria de l’independentisme“, El Matí, 09.02.2015
http://www.elmati.cat/article/4446/la-victoria-de-l-independentisme

“Les pillará el día de la #independencia riendo. Y no se reirán tanto”, 13TV

El pasado 3 de octubre estuve de nuevo en La Marimorena de 13Tv invitado como tertuliano. He aquí el programa y algunas de las notícias que generó.

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/_les_pillara_el_dia_de_la_independencia_riendo._y_no_se_reiran_tanto_151672.php

http://www.vilaweb.cat/noticies/gabriel-rufian-torna-a-13tv-amb-arrimadas-i-albiol-i-el-resultat-del-27-s-sota-el-brac/