“Súmate”, El Món, 21.10.2015

“Són centenars de persones ordinàries fent coses extraordinàries. És Súmate”

És la memòria d’un munt de tardes amb qui et va explicar qui eres i d’on venies. Són aquestes ganes de retornar tant esforç de qui es va deixar les mans i l’esquena perquè tu no ho fessis.  És preocupar molt a qui no es preocupa mai perquè sempre guanya. Són idees, ganes, il·lusió, simpatitzants, gent i no quotes, socis, agendes, carnets i despatxos. És no tenir-li por a res perquè ja no tens res a perdre. Són impossibles possibles perquè et negues a que siguin impossibles.

És defensar el que et van explicar que estava bé i lluitar contra el que tothom sap que està malament. Són aquells que et donen les gràcies en cada acte quan hauries de donar-les tu per estar amb ells. És no tenir a por a posar-li cor a tot el que es fa perquè per a què tenim cor sinó és per deixar-ho en tot el que fem. Són aquells als quals ningú coneix i dels quals ningú parla i que són molt millors que molts que si es coneixen i dels quals es parla massa.

És deixar de pensar en tu per poder començar a pensar en tots. Són un grup de jubilats recordant a Lluís Hernández en una plaça de Singuerlin. És aprendre i deure centenars de coses centenars de dies a centenars de persones. Són les anades amb tren apuntant idees i les tornades nocturnes amb cotxe pensant on vas l’endemà. És una biblioteca de Vallvidriera amb dues persones en ple hivern i és María Cristina amb 70.000 en ple estiu.

Són les nits sense dormir pensant en el petit que dorm a l’habitació del costat i que depèn de tu. És bona gent fent bones coses. Són 100 places, 100 carrers, 100 centres, 100 esglésies, 100 parcs, 100 bars i 100 teatres en els quals ens hem vist i reconegut. És que no importi qui siguis ni d’on vinguis, sinó d’on vols ser i qui vols ser.

És la Xaro llegint poesies escrites per ella, és el Jose explicant històries que reflecteixen un país, és Paco ensenyant en cada xerrada que es pot fer política i ser decent, és el Joan recordant als seus i la seva lluita per ells, és la Margarita aixecant a la gent en el Carmelo amb el cor, és el Manuel parlant d’oligarquias i pocavergonyes, és el Narcís prendre notes en primera fila després de salvar la vida a molts en una consulta, és el Toni repartint tríptics des de les 6 del matí fins a les 22 de la nit, és la Laura tornant de matinada a casa després de portar a tots a casa seva, és el Llorenç fent les millors fotos del món amb un movil i molt d’amor, és l’Isa fent-se estimar per tothom perquè millor persona no es pot ser, és el Xavier no pagant cap quota perquè està a l’atur però pagant una quota molt més valuosa: el seu temps i les seves ganes de canviar-ho tot.

Són centenars de persones ordinàries fent coses extraordinàries. És Súmate. I disculpin les molèsties. Seguirem guanyant un país. Malgrat tot.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s